La Dama de Negre. LA CLIENTA -- (SANTI DETECTIU PRIVAT)
La Dama de Negre ja era una verdadera obsessió pel detectiu Santi.
L'havia seguit exhaustivament durant aquell mes i escaig en què havia estat pendent de les seves trucades al mòbil, sempre reportant-l'hi a un lloc o l'altre, d'on es feia fonedissa cada vegada.
Un nou pagament va aparèixer en el Whatsapp, junt amb una nova nota.
« JA S'ACOSTA EL TEMPS.»
Ja s'acosta el temps. A què es referia?
Va pensar que la clau de tot estava en aquella galeria d'Art, que s'havia cremat.
—Posi'm amb l'inspector Lluís Amat... D'en Santi...
Es van trobar al bar del Quico
—No veig a què treu tot això, l'incendi, segons l'informe dels bombers, va ser fortuït. I, seriosament, no s'hi va trobar ningú que hagués perdut la vida. I en la documentació de la galeria no hi constava cap treballadora. Per a mi que t'estàs inventant coses i no sé amb quina finalitat. Digues-me... qui és la teva clienta? Potser d'aquesta manera serà més creïble el que tu pretens, en la teva història.
Què podia explicar amb en Lluís? Si més no, sols sabia que no en sabia res... sols un ingrés de 10.000 € en el seu compte corrent. I el nom de la propietària de la Galeria sinistrada, Tina Cantó, no apareixia a cap document. Amb cap domicili, Tina Cantó. En termes oficials, no existia.
—Per altra part, amic Santi, pensa que si la història es comprova, hauràs de justificar uns ingressos en el teu compte corrent que, només, et poden portar mal de caps. Si vols presentar alguna cosa oficial, fes-ho, els Mossos investigarem. Però necessitem quelcom concret, una sospita.
—Un cadàver...
—Exacte, potser un cadàver... alguna cosa tangible.
L'obsessió va portar a en Santi a l'observació constant d'aquella sala de subhastes.
No hi havia una raó concreta. A voltes pensava que seria millor oblidar tot aquell assumpte, i quan n'estava més decidit, apareixia una nova comunicació en el seu mòbil.
S'havia aixecat un dia trist i plujós.
Com un altre dia qualsevol d'aquell mes i mig que portava obsessionat per la Dama de negre, s'encaminà a la porta d'una de les Galeries de subhastes, disposat a vigilar les entrades i sortides del local. La seva referència de la Galeria d'Art, havia desaparegut en un incendi fortuït. L'altra pista que quedava era la d'una sala de subhastes sense precisar, S'havia apostat davant l'entrada de cada una d'aquest tipus de sales de la ciutat. Era molt aleatori, però potser podia confiar en una casualitat?
Però aquestes coses no es donen quan més s'esperen i, si una cosa tenia en Santi, era una tossuderia que l'havia portat, en certs moments, al desprestigi de la seva personalitat com a investigador.
Era l'hora d'obrir la subhasta i els assistents començaven a arribar. Entre ells va entrar una noia rossa, alta, de bon mirar- Per en Santi, allò, va ser un al·licient doncs feia mesos que no havia tingut una relació agradable i allò el va portar a fixar-se en aquella dona. Va agafar seient a la seva esquerra, un xic apartat d'ella. Podia veure el seu semblant, era bonica, de mirada serena, reaccionava a cada votació, aquell perfil l'hi recordava algú.
L'hi semblava o l'hi feia pensar, en què la dona cercava una peça concreta. Sols quan va aixecar aquella mà amb el número, s'hi va adonar del guant d'encaix de color negre que duia. El cor l'hi va fer un sotrac doncs recordava la Dama de Negre lluint uns guants semblants.
—Qui ha matat la dama de negre?
—Ha estat el detectiu Santi?
—Per què?
—Si no és així... Qui el vol inculpar?
Podeu donar llum i FINAL a la història?
Jordi Bas 'Gorka'. 2018.
