Sóc un astronauta que, en un dels meus viatges interplanetaris, van oferir-me la possibilitat d'arribar fins al Xb3N
—Un d'aquests mons perduts a molts anys llum d'aquí...
—Després de la preparació i el clàssic... 3,2,1... 0... Ssrrrmmm!
Va, som-hi! "Il y a" que diria un francès. A obrir camí vers l'espai!
Un temps després ja em passejava entre els habitants "Xeix-Be-Tres-Enexos" com si fos per casa meva.
Aquells éssers tenien una mena d'aparells com de telèfons, amb els quals podien demanar el que desitgessin i l'endemà mateix ja en podien gaudir. Una meravella!
Podies demanar, per exemple, una moto que pugés parets verticals, i té: Te la portaven a casa.
Jo només feia que demanar i demanar. Van passar els dies i gairebé no em quedava imaginació per demanar coses cada cop més sorprenents.
—Un d'aquests mons perduts a molts anys llum d'aquí...
—Després de la preparació i el clàssic... 3,2,1... 0... Ssrrrmmm!
Va, som-hi! "Il y a" que diria un francès. A obrir camí vers l'espai!
Un temps després ja em passejava entre els habitants "Xeix-Be-Tres-Enexos" com si fos per casa meva.
Aquells éssers tenien una mena d'aparells com de telèfons, amb els quals podien demanar el que desitgessin i l'endemà mateix ja en podien gaudir. Una meravella!
Podies demanar, per exemple, una moto que pugés parets verticals, i té: Te la portaven a casa.
Jo només feia que demanar i demanar. Van passar els dies i gairebé no em quedava imaginació per demanar coses cada cop més sorprenents.
Hi havia, però, un aspecte intrigant en aquell planeta. Cap dels habitants allí nascuts no demanava el que a mi m'agradava. I no per això no deixava de veure'ls sempre amb cara de pasqües.
Em calia conviure un temps amb ells, per arribar a descobrir el perquè del seu estil.
A ells no els hi passava pel cap de demanar coses estranyes. En tenien prou i de sobres amb les coses més humils i ben poc valuoses a l'entendre de la majoria dels habitants de la Terra.
Jo demanava i demanava... fins que va arribar un dia en què ja res no em feia gràcia.
Em calia conviure un temps amb ells, per arribar a descobrir el perquè del seu estil.
A ells no els hi passava pel cap de demanar coses estranyes. En tenien prou i de sobres amb les coses més humils i ben poc valuoses a l'entendre de la majoria dels habitants de la Terra.
Jo demanava i demanava... fins que va arribar un dia en què ja res no em feia gràcia.
-Llavors va tenir lloc la meva conversió: vaig veure clarament, que el que havia de demanar no eren coses que satisfessin les meves ganes de divertir-me, sinó allò que pogués omplir les meves ganes de ser feliç.
Vaig haver de reflexionar llargament per descobrir què fa de debò feliç, i... sabeu?
Vaig entendre de cop als meus amics d'aquell planeta. Vaig veure ben clar perquè els "Xeix-Be-Tres-Enexos" no demanaven les mateixes coses que jo per aquella mena de telèfon.
En retornar a la Terra m'he trobat amb molta gent que només desitja posseir moltes andròmines d'aquelles, que jo tan fàcilment havia aconseguit.
Aquí, savis i tècnics de mica en mica les van assolint totes, però... voleu dir que quan les tindrem, farem un posat gaire més joiós que el d'ara?
Escrit per Cisco Barrachina (Un bon record per ell)
Vaig haver de reflexionar llargament per descobrir què fa de debò feliç, i... sabeu?
Vaig entendre de cop als meus amics d'aquell planeta. Vaig veure ben clar perquè els "Xeix-Be-Tres-Enexos" no demanaven les mateixes coses que jo per aquella mena de telèfon.
En retornar a la Terra m'he trobat amb molta gent que només desitja posseir moltes andròmines d'aquelles, que jo tan fàcilment havia aconseguit.
Aquí, savis i tècnics de mica en mica les van assolint totes, però... voleu dir que quan les tindrem, farem un posat gaire més joiós que el d'ara?
Escrit per Cisco Barrachina (Un bon record per ell)
Les troballes d'en Gorka.
Són un seguit d'escrits d'amics i, d'altres persones, que m'han arribat i agradat en determinat moment i que considero que no es poden perdre, deixant-los en l'oblit, al fons d'un calaix o en la doble filera d'una lleixa.
Són un seguit d'escrits d'amics i, d'altres persones, que m'han arribat i agradat en determinat moment i que considero que no es poden perdre, deixant-los en l'oblit, al fons d'un calaix o en la doble filera d'una lleixa.
