Poema de Begur
A la cimera
un castell.
Uns pins
que formen
llances.
Un jardí
feréstec.
Una llar
que escalfa
Begur, la ben trobada
La mar llunyana.
Sol.
Veles al vent.
Sorra a la platja.
Sa Riera fou la maca
Aires de
Tramuntana.
Ones altes.
Les Medes.
Entre boirines,
la barca parada
És la Costa Brava.
Fragment
del Poema d’en Ramón Bas. 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada