No es això companys! No és això...
No als cants de sirena!
No a les mentides!
No a la por!
La nostra bandera són quatre barres de sang,
que sempre ha estat acollidora,
per els que han vingut del nord
o del sud.
Els de terra endins i de mar enllà
Quantes més barres de sang
acariciar
SERENITAT!
Gent... Us estimem!
Ara necessitem solidaritat,
com la vam tenir en un temps
amb les Urdes.
Jo ja sóc gran, però recordo colla de gent de la meva edat que, quan érem joves, ens posicionàvem per ajudar a pobles necessitats, creant fons per ajudar a les Urdes, per exemple, i a altres pobles. Ajuts que no feien cacics, que eren més propers..., d'una terra anomenada Espanya.
Allà han quedat arrelats cognoms catalans, fins i tot famílies que hi han aportat els seus cognoms, les seves descendències posant les seves arrels.
Recordo aquella família, ja no recordo el seu cognom, que tenia gana, que els fills tenien gana, i que un company de Sabadell els va ajudar, trobant-los aquella feina a la seva ciutat.
Sí, estem interrelacionats, però Espanya no és una.
Apel·lar a la solidaritat dels pobles Ibèrics pel nostre esperit de Llibertat i no d'insolidaritat, ja que, a vegades, aquesta no ve de Llibertat, aquesta ve de porres, d'agressions, de negacions. Sense mida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada