Aquell
matí el cel era més blau,
els
arbres d’un verdor canviant
amb infinitat
de matisos.
Davant,
Ella,
vestit
lleuger
d’estiu,
cabell
ros,
llarg,
i
suau,
onejant
al vent
amb
reflexes brillants
del Sol del matí.
Per una
estona
em
vaig perdre
en la
cintura.
suau
agitant-se,
a
ritme dels malucs,
sobre
tornejades
cames,
brunes.
Lleugeres
sandàlies
planes.
passos
a
voltes
vacil·lants,
al seu
costat,
la fidelitat
d’un
gos
pigall.
assenyalant
el camí.
Aquell
matí el cel era brillant,
els
arbres, d’un verd canviant.
infinitat
de matisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada