MOURIEN
Novament es va trobar davant la
Sònia, l’ampolla de sèrum a les mans.
Tenia clar el que havia de fer.
La va contemplar llarga estona,
sentia una pena immensa a la vegada que no podia definir el sentiment. Els
rastres secs de les llàgrimes, eren allà, els hi netejà, el lleuger somriure de
la Sònia la culpí.
L’abraçaria si podés, però la noia
estava molt dèbil encara, si bé l’estat de les seves ferides milloraven de dia
en dia, eren aquelles ferides internes, aquelles ferides de l’ànima que
costarien de marxar
Mouriel va pensar que potser ella
podria estar en una situació semblant, quant aquell bidó de material reactiu
que el vaixell llençava al mar del Nord hagués encertat de ple la llanxa Zodíac,
en que anava el seu grup, s’havien apropat molt, massa, on llençaven els bidons,
“No s’atreviran!” havia cridat en Cristòfer.
Ho varen fer!
La Mouriel va veure com el bidó queia
sobre ells, va ser un acte reflex llançant-se a l'aigua gelada, entre bromes de
foscor va veure com en Cristòfer era arrossegat per el mateix bidó, va nedar
amb totes les seves forces darrera, però de seguida va comprendre que era inútil,
si no sortia del rebuf del bidó seria arrossegada igual que el seu company.
Ho aconseguí! L’aire gelat de la nit
va omplir els seus pulmons, en Gabriel i la Paloma, dos activistes porto-riquenys
van aconseguir agafar-la.
— Malparits! -Va sentir cridar a n'en Gabriel, mentre la Paloma li premia el pit amb aquell ritme tan estudiat, la respiració
poc a poc l'hi va tornar.
A l'obrir els ulls estaven arribant al
vaixell de Greenpeace que els hi servia de suport.
Van trigar a donar-li la noticia,
havien tingut una baixa, en Cristòfer, no s’havia pogut lliurar del bidó que se
li va venir a sobre, el succionà irremeiablement cap el fons.
Durant el viatge en el vaixell de Greenpeace
s’havien conegut, van ser pocs dies doncs, de seguida, van rebre la notícia que el
vaixell mercant anava a descarregar els bidons en el fons marí del mar del Nord.
Cristòfer era danès, van simpatitzar. Mouriel va arribar a pensar que potser haurien arribat a alguna cosa més que
una simple amistat, si no hagués estat per la rapidesa de la situació.
Havien parlat de les muntanyes dels
Alps, en Cristòfer es tenia per bon grimpador, però no havia practicat l'escalada.
A la Mouriel, l’hi agradava la muntanya però creia que mirar-les des del pla ja eren
prou boniques i des d'on vivia incomparables! Era infermera a Bern
pensava que hi havia coses mes urgents que pujar aquelles muntanyes. El cridar contra les injustícies, oposar-se a
les mentides de multinacionals, de governs corruptes... Per això es va apuntar a Greenpeace.
