Mà, peu, paret...
Infinitat de
presses.
Que sols
l’experta mirada,
pot reconèixer.
Temor.
Entre les cames,
buit insondable.
Amatent,
el mosquetó.
Cel blau,
lluminós.
Voleiant
el voltor.
Al cim,
el vent
colpeja el rostre.
Fa calor.
Més enllà,
retall de cel.
Terra d’homes
valents.
© Gorka Bas
1 comentari:
Com sempre no hi ha res que rimi, de totes maneres està molt be.
Publica un comentari a l'entrada