El
misteri del riu.
Era una tarda d'estiu.
La fluïdesa de l'aigua era temptadora per posar-s'hi, però ella no ho havia decidit. El corrent era fort en aquell indret.
L'Alba va arribar un moment que no tocava a terra. No obstant això, nedava bé. Què podia témer?
Se sentia bé en aquell moment, encara que un xic espantada. Procurava nedar com sabia, malgrat que l'aigua la portava riu avall. Res que no pogués dominar!
Sabia perfectament que els ràpids eren més avall..., ni tan sols hi arribaria.
Tenia la riba a tocar i, aquell sortint que coneixia tan bé, li donaria un redós on pujar a la riba.
Havia sortit de casa a poc més de les sis de la tarda. Feia molt bon dia.
L'Alba era una noia eixerida, l'atreia el risc. Sovint anava amb el seu germà al poble de més avall. Simpatitzava amb la Mireia, la mitja núvia del Pere.
Però, aquell dia, el seu germà no l'acompanyava. Havia rebut una trucada pel mòbil.
Tenia la riba a tocar i, aquell sortint que coneixia tan bé, li donaria un redós on pujar a la riba.
Havia sortit de casa a poc més de les sis de la tarda. Feia molt bon dia.
L'Alba era una noia eixerida, l'atreia el risc. Sovint anava amb el seu germà al poble de més avall. Simpatitzava amb la Mireia, la mitja núvia del Pere.
Però, aquell dia, el seu germà no l'acompanyava. Havia rebut una trucada pel mòbil.
—Vine a l'alzinar, és important.
—El whatsapp era del seu germà.
Què és el que podia ser tan important com per fer-la anar a l'alzinar?
L'Alba coneixia perfectament l'alzinar, hi havia anat moltes vegades, no sols amb el Pere, sinó tota la colla d'amics del poble. Especialment, sabia que era un lloc freqüentat per l'Eduard, de qui havia estat mig 'nuvieta' d'un estiu. S'havia enamorat, però enamorar-se a setze anys... Tothom li deia que no era cosa seriosa i que no s'ho agafés a la valenta. De totes maneres, encara recordava, amb una certa frisança, aquell primer petó que es van fer allà a l'alzinar. Tot i que, d'allò, ja feia un temps.
Sense ni adonar-se'n, el terra del camí havia cedit. S'hi va trobar enmig de l'aigua inesperadament. Tanmateix, ella coneixia bé aquell indret. Sabia que podria tocar fons posant-se de puntetes. A més, tots ho deien en el poble, era una bona nedadora
El camí que havia agafat era l'antic que passava pel barranc del Borni. No era el millor camí, com ja heu suposat. Ben sovint era enfangat a la que havien caigut unes gotes. Però havia fet uns bons dies i, per aquell lloc, avançaria quasi mitja hora.
El pont quedava massa enretirat i es donava una gran volta. Era el que tothom utilitzava per anar d'un poble a l'altre però, pels joves, el més utilitzat era el barranc.
El camí que havia agafat era l'antic que passava pel barranc del Borni. No era el millor camí, com ja heu suposat. Ben sovint era enfangat a la que havien caigut unes gotes. Però havia fet uns bons dies i, per aquell lloc, avançaria quasi mitja hora.
El pont quedava massa enretirat i es donava una gran volta. Era el que tothom utilitzava per anar d'un poble a l'altre però, pels joves, el més utilitzat era el barranc.
S'havia d'anar amb una certa atenció. Però el terra era sec, massa sec per com era d'esperar per als interessos del poble.
Per què doncs l'hi havia cedit el terra? L'Alba pensava que no hi havia raó..., mentre el corrent se l'emportava avall.
De sobte, no va reconèixer el terreny.
Es va adonar que el camí del barranc quedava massa amunt, com si el riu s'hagués enfonsat en la seva llera, deixant una paret més alta del que corresponia. Com podria trobar el sortint, per on abandonar el corrent, abans d'arribar als ràpids?
Per què doncs l'hi havia cedit el terra? L'Alba pensava que no hi havia raó..., mentre el corrent se l'emportava avall.
De sobte, no va reconèixer el terreny.
Es va adonar que el camí del barranc quedava massa amunt, com si el riu s'hagués enfonsat en la seva llera, deixant una paret més alta del que corresponia. Com podria trobar el sortint, per on abandonar el corrent, abans d'arribar als ràpids?
Va sentir un cop que la deixà sense tocar terra. La llera desapareixia i el corrent se l'emportava un xic més enllà. Les parets quedaven més enlairades. Què estava passant?
Començava a sentir aquell soroll que no voldria sentir...
La cascada —va pensar— és massa a prop.
Reconeixia el lloc. El sortint que li hauria donat la seguretat d'enfilar-se de nou a la llera, era allà, molt amunt. Massa amunt.
Tot s'havia enfonsat i les aigües cada cop prenien més força.
Va intentar nedar, com ella sabia... posant totes les forces de què era capaç, però les altes parets la retornaven a l'aigua. Aquestes eren cada cop més altes, i el corrent de l'aigua era més ràpid.
Reconeixia el lloc. El sortint que li hauria donat la seguretat d'enfilar-se de nou a la llera, era allà, molt amunt. Massa amunt.
Tot s'havia enfonsat i les aigües cada cop prenien més força.
Va intentar nedar, com ella sabia... posant totes les forces de què era capaç, però les altes parets la retornaven a l'aigua. Aquestes eren cada cop més altes, i el corrent de l'aigua era més ràpid.
Fi de la primera part.
Gorka Bas
Gorka Bas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada