A la Cova-Establia
La cova era àmplia. En un racó, ben arrecerat, hi havia un bou que, en principi, els va mirar amb un cert recel, especialment quan l'Orellut s'hi va ajeure al costat, va deixar la seva actitud en comprendre la situació d'aquella gent.
—L'hi falta molt?
—Està a punt. –va contestar l'Orellut
—Fas cara de cansat.
—Anem caminant des de bon matí. Sort que ella, malgrat el paquet que porta, fa de bon portar.
—Se la veu, en certa manera fràgil.
—No creguis. Té el seu caràcter, però són molt bona gent.
La cova era àmplia. En un racó, ben arrecerat, hi havia un bou que, en principi, els va mirar amb un cert recel, especialment quan l'Orellut s'hi va ajeure al costat, va deixar la seva actitud en comprendre la situació d'aquella gent.
—L'hi falta molt?
—Està a punt. –va contestar l'Orellut
—Fas cara de cansat.
—Anem caminant des de bon matí. Sort que ella, malgrat el paquet que porta, fa de bon portar.
—Se la veu, en certa manera fràgil.
—No creguis. Té el seu caràcter, però són molt bona gent.
—Josep hauries de veure si es pot fer una mica de foc..., i l'olla gran que portem, omplir-la d'aigua per escalfar-la. En Jesús no trigarà a venir, cada vegada sento com empeny més.
—Tu hauries de descansar Maria. Fa un dia que portem de viatge... i...
—Això digues-li al noi, Ai!
—Què et passa?
—Que m'acaba de donar cop de peu!
—Aguanta Maria! Miraré si hi trobo la font. En el desviament hi havia un rètol que indicava un camí avall.
Allò del foc em va espantar. Sabia el que representava, però no érem en el lloc idoni per encendre un foc. Els meus antics amos havien fet una imprudència i vam haver de sortir per cames de la casa de Natzaret. Sort vam haver de poder-ne sortir! Ara, quan veia el lloc, amb la palla tan a prop, m'imaginava el pitjor..., però, de veritat, no em sé explicar encara que és el que va passar.
Semblaven unes llumenetes que voltaven per tot arreu... Crec haver vist com una olla. Com l'hi diuen els humans, sortia volant i tornava plena d'aigua fumejant, allò que em va espantar en un principi, però encara em va donar més confiança amb en Josep i na Maria. Potser sabien fer màgia... No sé, perquè, semblava tot una cosa tan irreal!
—Tu hauries de descansar Maria. Fa un dia que portem de viatge... i...
—Això digues-li al noi, Ai!
—Què et passa?
—Que m'acaba de donar cop de peu!
—Aguanta Maria! Miraré si hi trobo la font. En el desviament hi havia un rètol que indicava un camí avall.
Allò del foc em va espantar. Sabia el que representava, però no érem en el lloc idoni per encendre un foc. Els meus antics amos havien fet una imprudència i vam haver de sortir per cames de la casa de Natzaret. Sort vam haver de poder-ne sortir! Ara, quan veia el lloc, amb la palla tan a prop, m'imaginava el pitjor..., però, de veritat, no em sé explicar encara que és el que va passar.
Semblaven unes llumenetes que voltaven per tot arreu... Crec haver vist com una olla. Com l'hi diuen els humans, sortia volant i tornava plena d'aigua fumejant, allò que em va espantar en un principi, però encara em va donar més confiança amb en Josep i na Maria. Potser sabien fer màgia... No sé, perquè, semblava tot una cosa tan irreal!
A més, la cova es va omplir ben aviat de llum. Semblava que haguéssim encetat un nou dia i una certa música es va començar a sentir. Vaig mirar-me al bou que posava la mateixa cara de sorpresa que jo mateix.
Aquelles certes llumenetes que anaven d'ací i d'allà, van anar prenent forma. Els hi sortien unes ales. Envoltaren a la Maria tot cantant, penso que ho dic bé, cantaven, en la meva espècie, això no s'hi dóna. Més aviat tenim unes veus que fan pena. Diguem que afinem a la nostra manera.
No obstant i això, l'Orellut i el bou remugaven seguint el ritme que omplia l'estable, dolça melodia que convidava a seguir.
I la gent es va començar a aplegar. Semblava que aquelles melodies atreien, de manera inevitable, a la gent propera, arribant prou lluny per fer-se sentir en els llocs més insospitables i fer que pastors baixessin de les muntanyes. Què era aquella melodia que els havia embadalit? Anunciava l'arribada d'un nen, un nen diví.
Aquelles certes llumenetes que anaven d'ací i d'allà, van anar prenent forma. Els hi sortien unes ales. Envoltaren a la Maria tot cantant, penso que ho dic bé, cantaven, en la meva espècie, això no s'hi dóna. Més aviat tenim unes veus que fan pena. Diguem que afinem a la nostra manera.
No obstant i això, l'Orellut i el bou remugaven seguint el ritme que omplia l'estable, dolça melodia que convidava a seguir.
I la gent es va començar a aplegar. Semblava que aquelles melodies atreien, de manera inevitable, a la gent propera, arribant prou lluny per fer-se sentir en els llocs més insospitables i fer que pastors baixessin de les muntanyes. Què era aquella melodia que els havia embadalit? Anunciava l'arribada d'un nen, un nen diví.
LLUCIFER
—Ja hi som! El que havia de ser, ja és, i nosaltres no hi podem fer res.
—No ho creiem possible! Mira, Llucifer, si no ho tallem ara, de soca-rel aquest noi se'ns penjarà de les banyes, i no tindrem més remei que deixar-nos trepitjar.
—Per la meva cua lluminosa, que això no ha de ser! Anirem totes les fúries de l'infern! Crida a tots els pecats capitals, tota l'ajuda que podem rebre serà benvinguda.
—No exageres?
—Fes el que et dic, o serem nosaltres que quedarem sota la llosa.
En un altre espai, les forces ocupació, rebien semblants ordres.
—Cal estar preparats! Aquests revolucionaris estaran disposats a tot en contra de l'ordre establert. Aviseu als pretorians, i passeu nota a les forces d'Herodes. D'ells depèn l'ordre, en aquest racó de món. Si les forces del rei Herodes no ho arreglen, ens veurem forçats a fer venir els escamots d'Hispània i Tunísia.
Però això és una altra història que encara dura... avui dia.
No massa lluny d'aquell lloc, sota una llosa fumejant.
—Ja hi som! El que havia de ser, ja és, i nosaltres no hi podem fer res.
—No ho creiem possible! Mira, Llucifer, si no ho tallem ara, de soca-rel aquest noi se'ns penjarà de les banyes, i no tindrem més remei que deixar-nos trepitjar.
—Per la meva cua lluminosa, que això no ha de ser! Anirem totes les fúries de l'infern! Crida a tots els pecats capitals, tota l'ajuda que podem rebre serà benvinguda.
—No exageres?
—Fes el que et dic, o serem nosaltres que quedarem sota la llosa.
En un altre espai, les forces ocupació, rebien semblants ordres.
—Cal estar preparats! Aquests revolucionaris estaran disposats a tot en contra de l'ordre establert. Aviseu als pretorians, i passeu nota a les forces d'Herodes. D'ells depèn l'ordre, en aquest racó de món. Si les forces del rei Herodes no ho arreglen, ens veurem forçats a fer venir els escamots d'Hispània i Tunísia.
Però això és una altra història que encara dura... avui dia.
PROPER : Els Pastors
Gorka Bas®. 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada