Arbres

Arbres.

Camí del bosc,
camí fugisser.
Vent xiuxiuejant
entre branques.
Paraules silencioses,
paraules d'amor
omplin el pit
de dolçor i enyor.

Nit d'estels,
brillant.
Embolcallant,
entre branques,
als amants,
enduts pel desig,
de cossos
brandats d'amor.

^®Jordi Bas 'Gorka'. 2017.

Nit de silenci

Nit de silenci,

ple de sorolls.

On el grill

omple l'espai.

On l'òliba silenciosa

observa l’entorn.

On la branca

es trenca,

amb soroll

inquietant.

Entre els arbres,

retall de nit.

Sense lluna.

On els estels,

en la foscor,

parpellegen

amb delit

d’esplendor.

                                   © Gorka Bas

Amb les parpelles obertes

Ajaçat mirant el cel,

on els estels

parpellegen

amb esplendor.

En la perspectiva

dels anys llunyans

retrobo en el passat,

allò, que sols aquell

 qui ha dormit

sota els estels,

en una serena nit

d’octubre.

Sols el qui ha sentit

el remor del toixó,

el soroll de l’aigua,

incansable,

el vent fugisser

arrapant-se a les branques,

el batec d’ales de l’òliva

llançant-se sobre la presa.

Sols el qui ha sentit

el cant del grill,

persistent,

que dóna la mida

al silenci,

sols el qui ha sentit

el batec del seu cor,

per una remor desconeguda.

Sols el qui ha caminat,

en la nit profunda

sota un cel ple d’estrelles,

sols el qui ha sentit

el murmuri del vent,

sols el qui ha sentit

la por del silenci

ple de sorolls.

No l’hi calen altes muntanyes,

sols el bategar del cor,

sols els estels de la nit,

                       sols l’olor de la palla mullada.