Havia anat a la ciutat. Ho feia sempre que em sentia estressada. Sembla estrany que, tot i treballar en l’entorn que ho faig, on el silenci s’imposa per sentit comú, a vegades desitgi estar a milers de quilòmetres d’aquell indret.
Sóc bibliotecària d’un poble... Un poble on, a vegades, també hi passen coses estranyes. No fa gaire temps... Encara s’em posa la pell de gallina quant hi penso, i ni tant sols puc deixar-hi de pensar... amb el què l’hi va passar a la meva amiga Adela, del Mas de Cavalls.
Bé, no hi vull capficar-me. Em tornaria boja. Fins i tot quan van passar els fets... La científica dels Mossos em va oferir assistència psicològica. Sí, en vaig quedar afectada... He procurat sortir-me’n, però hi ha vegades que no sé si ho he aconseguit. Almenys així ho pensava fins fa una estona.
El cap m’ha començat a donar voltes. Pensava que cauria rodona. Se m’ha presentat com si fos allà mateix... Sí, allà mateix estava l’Adela. Tot ha estat en descobrir en aquell aparador d’objectes de segona ma, l’ordinador.
Era allà, obert... Estic convençuda que era el mateix portàtil, de color vermell nacre, de l'Adela.
