En un país del nord, hi havia un industrial. Un dia passejant vora el mar, hi va veure un pescador que estava descansant a la sorra, al costat de la barca. L'home gaudia de l'ombra que l'hi donava la barca i li permetia, a la fresca, veure el mar amb la seva infinitat d'onades que arribaven a la platja.
L'industrial, que el va veure i observà una estona, es va decidir a dirigir-se a ell.
—Per què no surts a pescar? —li va preguntar l'industrial.
—Ja he pescat prou per avui. —Va respondre el pescador.
—Que només pesques el que necessites?
—Què en faria de la pesca sobrant?
—Doncs guanyaries diners.
—Perquè els vull?
—Amb diners podries comprar un motor... i potser una altra barca, endinsar-te mar endins... Tindries molts diners... Series tan ric com jo!
—I de què em serviria ser tan ric com vos?
—Podries reposar... gaudir de la vida... —respongué l'Industrial.
—I digueu-me. Què creieu que estic fent? —li va dir somrient el pescador.
© Jordi Bas (Gorka). 2019.
