Ella era rossa

Ella era rossa,

ulls blaus enriolats,

mirada encuriosida,

com si ho descobrís tot

a cada instant.

Un dia

em mirà de fit,

“Ets divertit” va dir,

mentre la seva mirada

tornava a l’infinit.

Jo que l’observava

en la seva llunyania,

sobre aquell mar blau

hauria volgut ser

aquell desig d’infinit.

Jo que l’observava

en la seva llunyania,

més enllà del vent,

mentre els seus cabells

daurats, enriolats, resplendents...

Eren reflex del Sol del matí.

sobre el fons del mar blau,

ella amb somriure llunyà,

solcava onades

amb quilla ansiosa.

Ella rossa,

cabells al vent

amb ulls blaus.

Enriolats.

Amatents.

© Gorka Bas