La Maily, va quedar sorpresa, al sentir parlar als seus
avis.
La Maily havia nascut deu anys enrere, en una clínica
experimental.
Els pares, l’havien criat en una urbanització prop de
Barcelona, on hi vivien.
A la mateixa urbanització, havia anat a la guarderia i
després, a l’escola del sector, que l’hi corresponia, mentres els pares,
anaven i venien cada dia de la ciutat, amb els ràpids trens elevats.
Aquell cap de
setmana, van decidir d’anar a visitar als avis.
La Maily, no podia recordar l’última vegada que havia vist
als seus avis, ni tant sols recordaria la seva cara, si no fos per la vella
fotografia, que els pares tenien a l’habitació.
Aquell diumenge, van agafar el tren elevat, que després
d’un parell d’enllaços, els va deixar a pocs metres de la Residència General
Geriàtrica, de Sant Cugat.
L’antic edifici, que anys enrere, havia estat l’Hospital
General de Catalunya, patia moltes deficiències, fins i tot com a residència
geriàtrica, però no tothom podia tenir accés, als moderns centres d’aquesta
especialitat.
En un ascensor vell i lent, varen pujar a la quarta
planta, on a l’habitació 415, hi vivien els dos vells.
L’àvia Mercè, la va rebre amb una gran emoció, i l’hi va
parlar amb aquella llengua. Ella no estava acostumada.
Era estrany, com encara hi havia gent que hi parlava.
Per la Maily, sentir parlar d’aquella manera, va ser una
gran sorpresa.
L’hi va agradar.
Aquelles paraules que ni tant sols va entendre, dites amb
aquell parlar melodiós, la va corprendre, arribant-l’hi molt endins.
Després d’aquell primer moment, tots van continuar parlant
“NORMAL”.
L'agradable regust d’aquell melodiós parlar mediterrà, el
va portar a dintre seu molt temps, tant temps, que quant va ser gran, i va anar
a la Macrouniversitat, va escollir la carrera de filologia catalana.
El pare, se li va enfadar molt
—“No hi tindràs cap sortida!”...”Més valdria que
escollissis uns altres estudis”...
I no era l’únic que li feia reflexions en aquell sentit.
Potser tenien raó.
Les llengües mortes, ja no interessen a ningú.
Reminiscències d’altres temps, sols vàlides per
estudiosos de les arrels d’un poble, però tot això ja quedava estudiat, i els
“vídeos xips” oferien tota la informació que volies. Prou extensa i exhaustiva.
Però la Maily s’hi va entossudir, i quant va rebre el
diploma, es va sentir realitzada, i plenament identificada, amb aquella
sensació que va rebre, anys enrere, quant només tenia deu anys.
© Gorka Bas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada