Un Sant Jordi de fang

—Perquè no em fas un cavall?

—Un cavall...? I perquè vols un cavall?

—És que..., sense cavall..., em sento un xic solitari.

—Tens el drac.

—El drac! I què en faig d'un drac, que ja he vençut abans de començar?

—Preferiries que fes un Sant Jordi sense drac?

—Deixa això de Sant... el Sant s'ha quedat a casa.

—I com vols que et digui?

—Iuri... Digue'm Iuri

—Iuri? Com l'astronauta?

—No sé qui és... Això d'astronauta em sona estrany... Jo vull dir Iuri!, el meu nom veritable...

—Ah! És clar! I el nom de Jordi... T'oblides potser que, pràcticament, a tot el mon occidental et dius Jordi?

Es va fer el silenci, damunt de la torreta giratòria, sobre la taula de treball. Les meves mans formaven un altre xurro de fang, vaig prendre la mida, l'havia d'escurçar un tros i el vaig emprovar.

—...

—Podries posar un mirall...! Allà, recolzat en aquell gerro... No puc veure res...

—Tampoc podries veure res. Encara no t'he posat el cap.

—Això també podria ser un motiu de queixa... T'has afanyat a fer aquest drac primer que res...

—Què volies? Que et posés el drac sobre el cap?

—Jo no volia res! Et penses que estic boig? A veure... pensa una mica. Com podria guanyar al drac si el tingués a sobre mateix del cap! Els artistes esteu un xic tocats del bolet!

—Si m'insultes et deixo a mig fer!

—Sí, mira... ja està! L'amenaça!... Prepotent!!

Novament el silenci, vaig girar la torreta. Potser l'hauria de fer un xic més alt aquest Sant Jordi.

—Què mires?

—Que et falta alçada, sembles un tap de bassa... Va per lo de tocats del bolet...!

—Està be! Ja callo! Però m'agradaria ésser més estilitzat...

—Però si encara no t'has pogut veure!

—Però ho sento... Veus? M'has fet aquest xurro d'aquí. Veus? Una mica massa gruixut... Això m'està fent massa gras.

—Tu què en sabràs?

—Ho sé, són coses que es noten. No oblidis que després la princesa...

—Princesa?

—Naturalment!

—Qui t'ha dit que hi haurà una princesa?

—Ei! Que si no hi és, no hi jugo!... Li haig de donar la rosa que creixerà a la sang del drac! Que no coneixes la història?

—Va, calla! Que et faré el cap!

—No t'oblidis tampoc de l'espasa.

—I un escut!

—A l'escut hi poses la creu, eh!

—Si la creu de Sant Jordi... vermella sobre camp blanc.

—Però que no sembli la Creu Roja... Crec que llavors encara no s'havia inventat la Creu Roja... Ei! En el cap m'hi poses un xic més de cabell... així semblo de la tercera edat! Saps el que vull dir? Aquells que ja els hi ha caigut el cabell... Que diria la Princesa...

—Mira si no acabes de xerrar no et puc acabar la boca.

—No necessito boca per xerrar!

—Et penses que sempre serà d'aquesta manera? Ara pots xerrar, perque la matèria encara és viva, com a fang, però quan estiguis sec... i encara més, quan hagis passat pel forn...

—S'haurà acabat tot! Oi?

—Sí... Tu seràs una representació de Sant Jordi...

—Iuri!

—Bé, com vulguis... Sant Iuri...

—Mira noi, el Sant deixa'l a casa!... Si em poses el sant per davant, la princesa...

—T'estimarà igual! No veus que l'hi hauràs salvat la vida?

—I què en trauré d'això? Em veurà d'una altra manera? El que passarà és que em veurà de sobte allà dalt del pedestal on hi posen els sants... i jo no li podré agafar la mà... ni sentir el seu bes... Fes una princesa que estigui al meu costat!

—Tots junts?... Tu, la princesa i el drac? No comprens que la imatge resultaria massa gran?

—I... Una rosa per donar-li a ella.

—Sí, clar!... i un flabiol tocant!

—Com sou els artistes! Només feu que anar a la vostra...! Digues... Un cop m'hagis posat al forn... Ja no podrem ser amics?

—Hauràs deixat de ser matèria viva i emmotllable...

—Què faràs llavors amb les mans? Ja no podré passejar-me per entre els teus dits!

—Hauràs deixat de ser fang.

—És trist... per a mi.

—Però seràs un Sant Jordi o Sant Iuri, el que vulguis!

—... Fes-me la princesa...

—Faré la figura d'una noia ben maca, per tal que estigui al teu costat en el prestatge.

—...Amb una rosa...

—D'acord! Amb una rosa!

—I ara... on em portes?

—Al forn. Has de fer-te fort!

—Em posaràs la princesa al costat? M'ho promets?

—En un prestatge... Sí. T'ho prometo.

—...i...

—Una rosa...                      



^® Gorka Bas