Nit d'insomni en el bosc
El soroll em va sorprendre. Feia una hora que havia decidit posar-me dins el sac de dormir. Era una nit magnífica, sols se sentia el soroll propi de la nit. El vent suau lliscant per entre les fulles dels arbres tot fent una composició orquestrada amb l'acompanyament, sempre inquietant, dels grills.
Abans de fer-ho, vaig treure el cap per la cremallera de la tenda. Un xic més enllà, una lluerna senyalant al possible amant la seva posició.
Era la vida, en la nit del bosc!
A l'altre cantó dels arbres de ribera, el fet de serpentejar del rierol, brillant per la llum de la lluna plena, que acarona els camins. Al fons, com teló misteriós i definitiu, el perfil de les muntanyes que delimiten la vall.
Els estels apagats per la claror de la Lluna feien un cel negre on les ombres d'uns núvols desfets, solquen l'espai. Tot està bé...
Havia decidit -com ho havia fet en altres vegades-, sortir de la petita ciutat en què vivia.
M'agradava anar a la muntanya i, per sobre de tot, descobrir la intensitat de la nit. Per aquesta raó feia freqüents sortides en solitari, plantava la petita tenda i m'acomodava en la nit.
El soroll em va sorprendre. Feia una hora que havia decidit posar-me dins el sac de dormir. Era una nit magnífica, sols se sentia el soroll propi de la nit. El vent suau lliscant per entre les fulles dels arbres tot fent una composició orquestrada amb l'acompanyament, sempre inquietant, dels grills.
Abans de fer-ho, vaig treure el cap per la cremallera de la tenda. Un xic més enllà, una lluerna senyalant al possible amant la seva posició.
Era la vida, en la nit del bosc!
A l'altre cantó dels arbres de ribera, el fet de serpentejar del rierol, brillant per la llum de la lluna plena, que acarona els camins. Al fons, com teló misteriós i definitiu, el perfil de les muntanyes que delimiten la vall.
Els estels apagats per la claror de la Lluna feien un cel negre on les ombres d'uns núvols desfets, solquen l'espai. Tot està bé...
Havia decidit -com ho havia fet en altres vegades-, sortir de la petita ciutat en què vivia.
M'agradava anar a la muntanya i, per sobre de tot, descobrir la intensitat de la nit. Per aquesta raó feia freqüents sortides en solitari, plantava la petita tenda i m'acomodava en la nit.
L'endemà tot era nou. A vegades, un dia brillant, d'altres, amb la tenebra del núvol amenaçador. M'agradava aquella incertesa i havia de fer un temps terrible per pensar a recollir la tenda.
Com deia, anava a estirar-me quan, el que semblava soroll d'una branca trencada, omplí la nit. Havia de ser una bestiola gran per poder fer aquell soroll. S'havien introduït ossos al Pirineu, però allà en quedava molt lluny... podria ser que algú estigues per aquell indret i, atret per la tenda...
Vaig agafar de la motxilla la llanterna... seria amic?, o enemic? No podia ser... No hi havia enemics a la muntanya, la gent procurava ajudar-se.
Sempre hi havia trobat de companyonia... gent que feia camí.
Jo, al contrari d'aquella primera impressió, vaig pensar que algú s'havia perdut en el bosc.
Com deia, anava a estirar-me quan, el que semblava soroll d'una branca trencada, omplí la nit. Havia de ser una bestiola gran per poder fer aquell soroll. S'havien introduït ossos al Pirineu, però allà en quedava molt lluny... podria ser que algú estigues per aquell indret i, atret per la tenda...
Vaig agafar de la motxilla la llanterna... seria amic?, o enemic? No podia ser... No hi havia enemics a la muntanya, la gent procurava ajudar-se.
Sempre hi havia trobat de companyonia... gent que feia camí.
Jo, al contrari d'aquella primera impressió, vaig pensar que algú s'havia perdut en el bosc.
De sobte, creuant el platejat rierol il·luminat per la llum de la Lluna, l'ombra d'un ser humà, s'escapava corrent, travessant el rierol.
No acostumo a ser poruc però, allò, em va fer posar nerviós.
—Qui és? Qui hi ha per aquí? —vaig cridar amb totes les forces.
Evidentment la llanterna no abastava la distància i l'ombra, de sobte, va desaparèixer darrere els matolls.
No cal dir que aquella nit, que podia haver estat una magnífica nit per relaxar-me i descansar, va esdevenir una nit d'insomni, d'oïda atenta, d'inquietud constant, per poder captar el soroll més insignificant.
Una de les coses que no em falta mai a la motxilla en aquestes ocasions és un llibre. Ni tan sols encendre la llanterna per llegir una estona, apartà del meu pensament que allà a fora hi podia haver algú perdut o vigilant.
No acostumo a ser poruc però, allò, em va fer posar nerviós.
—Qui és? Qui hi ha per aquí? —vaig cridar amb totes les forces.
Evidentment la llanterna no abastava la distància i l'ombra, de sobte, va desaparèixer darrere els matolls.
No cal dir que aquella nit, que podia haver estat una magnífica nit per relaxar-me i descansar, va esdevenir una nit d'insomni, d'oïda atenta, d'inquietud constant, per poder captar el soroll més insignificant.
Una de les coses que no em falta mai a la motxilla en aquestes ocasions és un llibre. Ni tan sols encendre la llanterna per llegir una estona, apartà del meu pensament que allà a fora hi podia haver algú perdut o vigilant.
1 comentari:
L'estiu ens permeten endinsar-nos més en la nit, sigui per contemplar-la i estimar-la, com per sentir-ne els seus misteris a flor de pell. Jo aquests dies també acostumo a fer passejades en el cor de la nit. Endavant amb aquestes narracions i poemes de bosc nocturn.
Roser
Publica un comentari a l'entrada