Pujava les empinades escales de ferro. Em sentia inquiet. Per a mi, començava una aventura inimaginable. Mai m'hauria pensat que la meva sol·licitud hagués estat acceptada per les altes esferes.
El meu somni per fi anava a començar.
Quant vaig travessar la porta i aquesta es va tancar darrere meu amb un soroll de descompressió, vaig comprendre que l'aventura ja no tenia retorn.
Havia de concentrar-me, el primer de tot, amb els panells d'instruments, quadrants, manòmetres... Manòmetres? No!, números digitalitzats, lluents, verds, vermells, palanques que m'omplien la vista, botons que senyalaven diferents posicions... No estava prou segur d'haver entès totes les instruccions.
Tenia un nus a l'estómac que tenallava la voluntat, vaig començar a suar amb gran intensitat ja abans de posar-me el casc que em permetria respirar i ajustaria la pressió del meu vestit estrany. Sí!, em sentia estrany, però ho desitjava. Em sentia pressionat, pel vestit, però també per la responsabilitat.
Aquella responsabilitat que havia desitjat d'ençà que tenia ús de raó. Si és que el meu somni tenia alguna raó...
Sempre havia pensat a anar més lluny de les estrelles. Mirava aquelles llumetes ancorades en la volta fosca del firmament i pensava jo aniré allà dalt algun dia, sí! I allà era, a punt de començar aquella aventura. Tot el que vaig sentir abans de tenir la sotragada que rebia el meu cos enfonsant-se en el seient va ser pànic. Pànic? Per què? Tot estava estudiat i mil·limetrat, no era pas la primera vegada que una persona abandonava aquest planeta per endinsar-se en l'obscuritat i la incertesa d'un món exterior.
Allà al lluny podia veure la platejada Lluna, i els puntets, com estrips del firmament.
Allà al lluny podia veure la platejada Lluna, i els puntets, com estrips del firmament.
Hauria desitjat veure la terra allunyar-se de mi però no podia. Era qüestió de la posició, ja tindria una visió més extraordinària d'aquest nostre planeta blau.
Tot al meu voltat semblava tremolar. No era així com havia pensat que seria.
Havia estat un viatge curt? Potser massa curt pel que tenia previst. Què passava? A l'exterior se sentia el que semblaven forts cops, en el fuselatge de la nau. Per l'ull de bou que em donava la visió de l'exterior, no podia veure què era el que podia estar xocant amb la nau, produint aquells cops. Va ser llavors que els cops els vaig sentir com sacsejades de l'aparell. Vaig agafar fortament el comandament de la nau i, amb una mà a la palanca, m'hi vaig disposar a fer una maniobra que m'allunyés d'aquella situació. Sabia que el firmament estava ple de deixalles. Possiblement havia anat a un indret ple de deixalles còsmiques... O deixalles d'altres llançaments.
Si allò era tan prop de la Terra, quan arribés a un grup d'asteroides, prop de Saturn, què passaria? Sabia que creuant l'anell podria esdevenir perillós, qualsevol dels seus asteroides, em podia destruir la nau i potser el que era més perillós encara, desviar la meva òrbita cap a quadrants inimaginables. Potser cap a un forat negre que fes totalment impossible el meu hipotètic retorn.
Tot al meu voltat semblava tremolar. No era així com havia pensat que seria.
Havia estat un viatge curt? Potser massa curt pel que tenia previst. Què passava? A l'exterior se sentia el que semblaven forts cops, en el fuselatge de la nau. Per l'ull de bou que em donava la visió de l'exterior, no podia veure què era el que podia estar xocant amb la nau, produint aquells cops. Va ser llavors que els cops els vaig sentir com sacsejades de l'aparell. Vaig agafar fortament el comandament de la nau i, amb una mà a la palanca, m'hi vaig disposar a fer una maniobra que m'allunyés d'aquella situació. Sabia que el firmament estava ple de deixalles. Possiblement havia anat a un indret ple de deixalles còsmiques... O deixalles d'altres llançaments.
Si allò era tan prop de la Terra, quan arribés a un grup d'asteroides, prop de Saturn, què passaria? Sabia que creuant l'anell podria esdevenir perillós, qualsevol dels seus asteroides, em podia destruir la nau i potser el que era més perillós encara, desviar la meva òrbita cap a quadrants inimaginables. Potser cap a un forat negre que fes totalment impossible el meu hipotètic retorn.
Doncs jo, malgrat tot, voldria tornar a casa alguna vegada. Jo, en aquella casa al poble, hi gaudia, hi tenia amics i, sobretot, el Dolç. El Dolç no era allò que sentia a l'interior del meu cap?
Ja em figurava que sortint de l'òrbita de la Terra, fins i tot podies tenir al·lucinacions. Era com si el meu gos bordés dintre mateix del meu cap.
Vaig mirar el rellotge de la nau, les agulles ni tan sols s'havien mogut. Vaig pensar que alguna cosa no anava prou bé. Les agulles marcaven dos quarts d'onze. Les deu trenta, com dirien a Cab Canaveral. Això que m'hi havia esmerçat molt, en pintar-les.
Segur que no havia resistit l'efecte de la sortida de l'atmosfera terrestre, igual que tots aquells aparells que tenia davant, botons vermells, verds, grocs, blaus... els blaus bé ve no sabia per què podien servir, però en el quadre hi quedaven prou bé en aquell color.
Ja em figurava que sortint de l'òrbita de la Terra, fins i tot podies tenir al·lucinacions. Era com si el meu gos bordés dintre mateix del meu cap.
Vaig mirar el rellotge de la nau, les agulles ni tan sols s'havien mogut. Vaig pensar que alguna cosa no anava prou bé. Les agulles marcaven dos quarts d'onze. Les deu trenta, com dirien a Cab Canaveral. Això que m'hi havia esmerçat molt, en pintar-les.
Segur que no havia resistit l'efecte de la sortida de l'atmosfera terrestre, igual que tots aquells aparells que tenia davant, botons vermells, verds, grocs, blaus... els blaus bé ve no sabia per què podien servir, però en el quadre hi quedaven prou bé en aquell color.
Aquella bombeta del panell en el cercle vermell, va començar a encendre's de manera intermitent. Vaig pensar que era qüestió de la pila... havia agafat una pila del despertador de la mare, quan s'assabentés em cauria una de bona... Però jo ja estaria lluny. Bé..., això esperava!
En aquell moment, la nau va començar a trontollar d'una manera descontrolada. Segur que era l'indicador vermell que s'encenia i apagava sense treva. Perill! Perill!
De sobte, vaig tenir la impressió de què la nau anava enrere. Queia...! Atreta per l'atracció de la Terra, em vaig prémer ben fort el casc. Per l'espiell de la nau, hi vaig veure com les fustes pesaven. S'havien trencat els suports, el cop va ser fort.
Em feia mal el cul, les espatlles, el cap... Sort d'aquell casc de víking que em va salvar d'un bon trau al cap. Amb el cop a terra, l'ull de bou es va obrir, i l'aire d'aquell dia d'estiu va arribar als meus pulmons verdaderament alleugerits.
També hi van arribar els crits de la mare...
—Però... què hi fas dins la rentadora vella? Et vols fer mal? Només fas que donar-me disgustos! Qui t'ha menat posar-te dins la rentadora?
Tot fregant-me el cul que em feia mal, vaig pensar que potser hauria fet millor una expedició a la piscina per trobar les restes del Titànic...
Les llepades d'alegria del Dolç van compensar un xic el fracàs de l'expedició galàctica. Potser hauria d'esperar més per ser admès en els programes estel·lars.
En aquell moment, la nau va començar a trontollar d'una manera descontrolada. Segur que era l'indicador vermell que s'encenia i apagava sense treva. Perill! Perill!
De sobte, vaig tenir la impressió de què la nau anava enrere. Queia...! Atreta per l'atracció de la Terra, em vaig prémer ben fort el casc. Per l'espiell de la nau, hi vaig veure com les fustes pesaven. S'havien trencat els suports, el cop va ser fort.
Em feia mal el cul, les espatlles, el cap... Sort d'aquell casc de víking que em va salvar d'un bon trau al cap. Amb el cop a terra, l'ull de bou es va obrir, i l'aire d'aquell dia d'estiu va arribar als meus pulmons verdaderament alleugerits.
També hi van arribar els crits de la mare...
—Però... què hi fas dins la rentadora vella? Et vols fer mal? Només fas que donar-me disgustos! Qui t'ha menat posar-te dins la rentadora?
Tot fregant-me el cul que em feia mal, vaig pensar que potser hauria fet millor una expedició a la piscina per trobar les restes del Titànic...
Les llepades d'alegria del Dolç van compensar un xic el fracàs de l'expedició galàctica. Potser hauria d'esperar més per ser admès en els programes estel·lars.
© Gorka Bas
1 comentari:
Noi, aquest es exelent, no ser de o. treus tanta imaginació,
Publica un comentari a l'entrada