La casa de la boira (1)
En Jaume Palau va aturar el cotxe patrulla al mateix revolt d'on sortia el camí cap al Casalot. Uns metres més endins del camí, passada la reixa de ferro, s'hi podia veure el cotxe-patrulla que el dia abans havia deixat l'agent Alfons.
Havia estat una circumstància ben estranya. En Jaume Palau amb la seva companya de patrulla Maite havien estat enviats per investigar què podia haver passat.
L'agent Alfons Gras havia estat enviat al Casalot per la sotsinspectora, Èlia Sanz, en servei de rutina.
Havia estat una circumstància ben estranya. En Jaume Palau amb la seva companya de patrulla Maite havien estat enviats per investigar què podia haver passat.
L'agent Alfons Gras havia estat enviat al Casalot per la sotsinspectora, Èlia Sanz, en servei de rutina.
El casalot era una construcció antiga situada en aquell indret on es formava un petit turó. L'entrada al casalot era pel mateix revolt.
Abandonat pels seus propietaris, es mantenia dret. Ningú sabia com però el que importava a la recentment nomenada comissaria era que, últimament, algú que havia passat per aquell lloc l'hi havia semblat veure una dèbil llum dintre la casa. Però el que no acabava de ser aclarit per Èlia Sanz era el relat dels fets que van tenir lloc temps enrere quan la bibliotecària del poble de Mas de Cavalls va perdre la vida en un accident en aquell revolt.
Havia relliscat amb el terra mullat, però tots els indicis donaven com a resultat que mai havia agafat una velocitat inadequada.
Abandonat pels seus propietaris, es mantenia dret. Ningú sabia com però el que importava a la recentment nomenada comissaria era que, últimament, algú que havia passat per aquell lloc l'hi havia semblat veure una dèbil llum dintre la casa. Però el que no acabava de ser aclarit per Èlia Sanz era el relat dels fets que van tenir lloc temps enrere quan la bibliotecària del poble de Mas de Cavalls va perdre la vida en un accident en aquell revolt.
Havia relliscat amb el terra mullat, però tots els indicis donaven com a resultat que mai havia agafat una velocitat inadequada.
PRECEDENTS
En Salva, el Sot-inspector que va portar el cas i era promès de la bibliotecària, es va implicar fortament en la investigació. Tan fortament, que va ser determinant en la decisió dels seus superiors.
Els resultats havien resultat molt foscos... La teoria d'un miratge... una misteriosa llum al centre de la carretera va prendre ressò però també podia ser produït per la pluja..., les llums dels fars d'un altre cotxe reflectits en la fina pluja que semblava caure en aquell moment. Potser també una branca, d'algun arbre llunyà, empesa pel vent... Els resultats de la investigació no senyalaven cap fet perillós, a no ser el mateix traçat de la corba, que es mantenia lliure de qualsevol senyal de frenada.
Tanmateix, pel Sot-inspector Salva, el fet d'haver trobat un ordinador de nacre vermell al portamaletes del cotxe sinistrat, donava un punt de misteri, doncs l'ordinador havia estat senyalat com a objecte present almenys en dues morts violentes. Això va ser motiu pel qual el Sot-Inspector deixés oberta una carpeta amb les seves impressions personals. Si l'ordinador de la noia no era aquell... Què hi feia en el maleter del seu cotxe?
Obsessionat com estava pel fet, la superioritat, esgotats els recursos, determinaren un trasllat forçós, lluny d'aquell indret.
El cas havia estat arxivat oficialment. L'indret havia estat classificat com a punt perillós de la carretera. S'hi van posar senyals de perillositat, de reducció de velocitat i prou... El cas havia estat arxivat oficialment.
Obsessionat com estava pel fet, la superioritat, esgotats els recursos, determinaren un trasllat forçós, lluny d'aquell indret.
El cas havia estat arxivat oficialment. L'indret havia estat classificat com a punt perillós de la carretera. S'hi van posar senyals de perillositat, de reducció de velocitat i prou... El cas havia estat arxivat oficialment.
Èlia Sanz, bona amiga d'en Salva, havia mantingut aquella carpeta personal d'en Salva en un calaix de la seva taula. En realitat mig oblidada, fins que començaren a arribar, a la comissaria dels Mossos de la petita ciutat, notícies que aquell casalot era un motiu de distracció pels automobilistes, que passaven habitualment per aquell indret. Algú havia observat unes dèbils llums a les finestres.
Reflexos inquietants que podien ser produïts pels arbres que hi havia més enllà de la tanca del casalot. Freqüents branques o objectes que es trobaven a la carretera.
Eren objectes que altres cotxes perdien?
Reflexos inquietants que podien ser produïts pels arbres que hi havia més enllà de la tanca del casalot. Freqüents branques o objectes que es trobaven a la carretera.
Eren objectes que altres cotxes perdien?
Aquests fets van portar a la sotinspectora, Èlia Sanz a determinar una vigilància en aquell indret i, potser, valia la pena veure si en el casalot s'hi havien ficat okupes. El dia abans hi va enviar com a revisió rutinària, a l'agent Alfons. Era un dels més antics de la comissaria. Havia estat traslladat del servei de carreteres i tenia una llarga experiència en el cos.
El fet que semblés haver-se fet fonedís, va inquietar a l'Èlia, que va decidir enviar en Jaume Palau, un dels millors agents de la comissaria que patrullava amb la Maite Cots, acabada de sortir de Mollet.
© Gorka Bas, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada