AVUI HE DESFET EL PESSEBRE
Un pessebre on la família s'aixoplugava en mig de les pàgines del llibre d'un tal Alavedra i la música d'en Casals. On els reis havien anat a adorar al nen. Aquell nen que, en deien, el Rei de reis i havia nascut entre un bou i una mula. Un rei del poble, i per al poble.
Un Rei que no es va cenyir una corona d'or, ni va matar elefants, ans al contrari, cenyí una corona d'espines, un mantell vermell de culpable, amb ceptre de canya a les mans.
Aquell va ser un Rei que, un dia, van anar a cercar-lo, furtivament, els soldats romans. Que va ser jutjat pels jutges de les més altes jerarquies, davant d'un poble enganyat i, potser, enmig d'algun crit de "A por él".
En el pessebre també hi havia gent. Els pastors que guardaven les seves ovelles. El pescador que aguantava la canya per treure una mica de sopar. Els que, sentint tanta gatzara, feien camí pujant un costerut camí, entre roques i esbarzers, fent via vers aquell llibre obert a la pàgina de l'establia.
I al bell mig d'aquella convergència de camins, plantada qui sap per qui, una petita urna de plàstic, que devien haver comprat en una botiga de xinesos i on, la gent d'aquell petit poble, hi va anant dipositant un trosset de paper.
Un pessebre on la família s'aixoplugava en mig de les pàgines del llibre d'un tal Alavedra i la música d'en Casals. On els reis havien anat a adorar al nen. Aquell nen que, en deien, el Rei de reis i havia nascut entre un bou i una mula. Un rei del poble, i per al poble.
Un Rei que no es va cenyir una corona d'or, ni va matar elefants, ans al contrari, cenyí una corona d'espines, un mantell vermell de culpable, amb ceptre de canya a les mans.
Aquell va ser un Rei que, un dia, van anar a cercar-lo, furtivament, els soldats romans. Que va ser jutjat pels jutges de les més altes jerarquies, davant d'un poble enganyat i, potser, enmig d'algun crit de "A por él".
En el pessebre també hi havia gent. Els pastors que guardaven les seves ovelles. El pescador que aguantava la canya per treure una mica de sopar. Els que, sentint tanta gatzara, feien camí pujant un costerut camí, entre roques i esbarzers, fent via vers aquell llibre obert a la pàgina de l'establia.
I al bell mig d'aquella convergència de camins, plantada qui sap per qui, una petita urna de plàstic, que devien haver comprat en una botiga de xinesos i on, la gent d'aquell petit poble, hi va anant dipositant un trosset de paper.
Els mags ja havien marxat i, enmig d'una candelera que plora, les figures tornen a les seves caixes..., els camins i les muntanyes es van desfent i el riu deixa de fluir...
Els soldats resten amatents, vigilant les inquietes figures, que un dia van dir sí.
Passats no gaires dies, en altres llocs, els soldats armats, desfilaran posant ordre a les manifestacions... potser obrint pas als morts i al dolor d'una setmana intensa i tràgica.
Però les figueretes frisaran per tornar a sortir... Enfilar aquelles muntanyes... Travessar el pont per arribar a un altre lloc, a una altra establia, on torni a néixer el Nen.
On l'exèrcit d'àngels segueixi cridant, PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT.
Gorka Bas. 2017-2018
On l'exèrcit d'àngels segueixi cridant, PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT.
Gorka Bas. 2017-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada