—Senyora, us agraeixo molt el que estigueu tant preocupada per mi, gràcies a vos amb sento fort i a punt per emprendre la meva tasca, però necessito...
—I es pot saber quina és la vostra tasca si no és la de posar-vos bé i agafar forces?
—Necessito parlar amb el castellà. Donar les gràcies per l’acolliment, i transmetre les novetats de que sóc portador.
Un nou personatge va entrar en aquell moment a l’habitació, amb total majestat.
—Què fa el cavaller malalt?
El to de veu l’hi semblà un tro.
—Volíeu parlar amb el castellà? Doncs just en aquest moment entra a l’estança. Però, pare, no crideu tant fort, encara està dèbil.
—Filla meva, el teniu massa acomboiat, ben segur que si el tinguéssiu a l’aire agafaria més forces.
—El cavaller desitja parlar amb vos.
—Aquest cavaller déu tenir un nom...
—I una tasca. Sí, senyor... em dic Yuri de Macedònia i vinc lluitant amb els exèrcits cristians, contra els sarraïns que s’estan establint per terres de La Sénia, i sense enfilar les muntanyes segueixen per el riu, fent assentaments, i destruint tot el que no s’avingui a la seva sobirania.
—Caldrà prendre mesures.
—Una part dels exèrcits invasors avancen pel congost.
—Bé, cavaller Yuri, espero que pugui comptar amb vos, entre els meus cavallers.
