Les noves obligacions del Cavaller Yuri el varen impedir acompanyar l'Elisenda al gorg. El color de la natura, en l’esplendor de la tardor, feien inevitable el desig de caminar per la riba del rierol. Elisenda, amb un parell de dames, sortiren a caminar. L’escalfor del sol s’agraïa en aquell començament de novembre.
Feia un xic de fred per anar fins el gorg i prendre un bany però la temptació de llevar-se les sabates i refrescar-se els peus, eren una temptació poderosa.
Jugar una mica amb l’aigua fresca del rierol..., això es el que feien les noies quan un estol de guerrers avançaven per la llera. Les mitges llunes dels escuts denotaven ben clarament qui eren. Davant d’ells un Cavaller amb l’escut negre, que semblava acompanyar-los.
Quan es van adonar de les noies, s’abalançaren cap a elles, que fugiren esgarrifades, dispersant-se.
El cavaller de l’escut negre, va prémer les regnes del seu cavall per atrapar la Elisenda que, en reconèixer-lo, fugia sense poder creure el que passava.
El drac, des de les altures, en sentir l’enrenou, llençà una llambregada per veure què era el que passava. Llançant-se des de l’altura es disposà a ajudar a la amiga del seu amic. Es llençà en picat contra l’estol de soldats. Eren semblants als que l’havien clavat aquelles punxes temps enrere. Es llençà amb ràbia contra ells, fent-los fugir cap a l'interior del congost. Sobrevolà el lloc llençant el foc del seu interior contra ells.
Especial ment contra aquell cavaller negre, que resultà força socarrimat però que va poder fugir de l’atac del drac.
