Les noves obligacions del Cavaller Yuri el varen impedir acompanyar l'Elisenda al gorg. El color de la natura, en l’esplendor de la tardor, feien inevitable el desig de caminar per la riba del rierol. Elisenda, amb un parell de dames, sortiren a caminar. L’escalfor del sol s’agraïa en aquell començament de novembre.
Feia un xic de fred per anar fins el gorg i prendre un bany però la temptació de llevar-se les sabates i refrescar-se els peus, eren una temptació poderosa.
Jugar una mica amb l’aigua fresca del rierol..., això es el que feien les noies quan un estol de guerrers avançaven per la llera. Les mitges llunes dels escuts denotaven ben clarament qui eren. Davant d’ells un Cavaller amb l’escut negre, que semblava acompanyar-los.
Quan es van adonar de les noies, s’abalançaren cap a elles, que fugiren esgarrifades, dispersant-se.
El cavaller de l’escut negre, va prémer les regnes del seu cavall per atrapar la Elisenda que, en reconèixer-lo, fugia sense poder creure el que passava.
El drac, des de les altures, en sentir l’enrenou, llençà una llambregada per veure què era el que passava. Llançant-se des de l’altura es disposà a ajudar a la amiga del seu amic. Es llençà en picat contra l’estol de soldats. Eren semblants als que l’havien clavat aquelles punxes temps enrere. Es llençà amb ràbia contra ells, fent-los fugir cap a l'interior del congost. Sobrevolà el lloc llençant el foc del seu interior contra ells.
Especial ment contra aquell cavaller negre, que resultà força socarrimat però que va poder fugir de l’atac del drac.
Quan restaren les dones, al interior del castell, el drac es va desentendre d’elles, i bategà les ales posant-se en el si de la torre.
—Drac que fas? L’hi va dir en Yuri que havia observat l’arribada de les noies.
—Et vaig dir que vigiléssiu am aquell cavaller de cuirassa negre, i va explicar en que havia passat.
Les noticies varen volar de seguida, Elisenda es refugià al costat del seu pare, explicant els fets.
—Un drac? Has sofert l’atac d’un drac?
—No pare ja os dic que no va ser el drac que va ser...
L’arribada del cavaller de l’escut negre amb les malles mig socarrimades, i visibles cremades en el cos, va fer sensació en el saló principal.
El cavaller va explicar amb tot detall, com havia estat atacat per el perillós drac, quant va voler salvar a l’Elisenda de la fera, que es llençava contra les noies.
Esperonats per la contundència de les acusacions del Cavaller, que evitava, de totes totes, el que Ella pogués explicar la seva versió.
l’atac d’un drac, que segons el Cavaller, ja havia comença’t, a fer alguna que altre malesa entre les masies properes, dispersant ramats, engolint fins i tot, una justa de bous, prenia tota la importància del mon, quedaven convençuts de la maldat de la bestia, que sens dubte calia eliminar.
Sabut que es podia trobar el drac en el gorg, a la sortida del congost, esperonats per el cavaller de l’escut negre, sortiren els cavallers del castell per poder-lo abatre.
Poc s’esperaven que avisats els sarraïns, restaven emboscats per eliminar-los.
No van servir de res les supliques del cavaller Yuri, ni el de la bella Elisenda.
Els cavallers llançant-se per el congost van haver de lluitar de valent però no amb el drac, si no amb els emboscats sarraïns, que els esperaven
El remor era notori, i per lluny que estigues el drac, ben aviat va arribar a les seves sensibles orelles.
Es llençà en picat contra els sarraïns, però era difícil allò, els cavallers creien que era el drac qui els atacava, i per molt que els enemics, van quedar socarrimats ben aviat, la desfeta es va atribuí a la fera ferotge.
Yuri va sortir darrera l’estol, havia de parlar amb el drac si es que no el trobava mort.
Allà el va trobar, en el prat, abans d’entrar en el congost, el drac estava verdadera ment enfadat, el cavaller de l’escut negre l’havia ferit, i fresava per poder enfonsar la seva llança en el cor del animal,
—Cavaller de Picafort atureu-vos.
—Jo mataré la bestia!
—I os deixarà el pas franc per tal que arribin els sarraïns al castell.
El veure’s descobert el cavaller de Picafort es revoltà contra Yuri, la lluita va ser, ferotge.
—Atureu-vos, va cridar la Elisenda que havia corregut darrera del cavaller Yuri, va ser una breu distracció però suficient per que l’espasa de Pica-fort, fes un estrall en la cama de Yuri, que va poder continuar defensant-se, mentre el drac esllanguia la seva mirada ferotge, malferit.
Elisenda va arribà a la vora del drac.
—Resisteix.
—Crec que no podrà ser, la ferida es forta, paro fugiu, si aquest maleït cavaller de l’escut negre, pot amb el nostre amic, no dubtarà de anar per Vos.
Va ser una estocada de sort, el cavaller de l’escut negre va fallar el cop, mentre que Yuri amb l’espasa ben tensa enfonsava l’acer per el costat de l’armadura.
El Cavaller de Pica-fort va quedar estirat al terra mentre el comte i uns quants dels seus homes arribaven al lloc dels fets.
Yuri s’arrossegà fins on era Elisenda amb el drac, que moria als braços de la bella noia.
El comte es va fer càrrec del que havia passat, mentrestant que l’Elisenda i les serventes, que havien baixat darrera del comte, l’ajudaven a curar la ferida del Cavaller de llauna, i atropelladament explicaven la seva versió.
Dies desprès en quant es van poder recuperar de les ferides i estralls rebuts; a la capella del castell, el Cavaller Yuri, i la bella Elisenda es casaven, ella lluint un magnífic ram de roses vermelles, del roser nascut a la confluència de l’aigua fresca del rierol, am el riu de sang que escapà de la vida del drac.
FI.
FI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada