EXPOSADA

EXPOSADA

Al món

de cara

al vent.

No hi ha cel,

no hi ha horitzó.

Amara la ruixada.

Ella és al balcó.

Nua,

de cos i d’ànima.

Exposada

davant del món.

La pluja,

mullant-la.

I Ell... enllà,

pel món, perdut,

en  muntanyes i valls.

En llunyanes contrades,

mes enllà,

de recordances

mundanes.

                   

                                Gorka, 2017

Tarda d'estiu

Melodia incerta

Tarda d’estiu

sense horitzó,

paisatge urbà,

melodia incerta.

Retall de finestra.

Suau brogit.

Un pardal

s’atura a l’empit,

inquiet,

picoteja

qui sap quina molla,

i em mira

atrevit.

Un altre l’hi fa vora,

i tornant al vol,

marxen

tot seguit.

A la plaça

hi fa calor,

aquella tarda d’estiu.

Mentres l’aire llisca,

una parella s’abraça,

i algú riu.

                                                  Gorka Bas