Tarda d'estiu

Melodia incerta

Tarda d’estiu

sense horitzó,

paisatge urbà,

melodia incerta.

Retall de finestra.

Suau brogit.

Un pardal

s’atura a l’empit,

inquiet,

picoteja

qui sap quina molla,

i em mira

atrevit.

Un altre l’hi fa vora,

i tornant al vol,

marxen

tot seguit.

A la plaça

hi fa calor,

aquella tarda d’estiu.

Mentres l’aire llisca,

una parella s’abraça,

i algú riu.

                                                  Gorka Bas