En el paller

Nit estrellada,
olor de palla mullada,
escalfor
del sac de dormir.

Després d'agrair l'acolliment,
dormo a la serena,
vora el paller.
—La rosada et deixarà xop!

—No patiu!



Tenia divuit anys.

Eren temps de descoberta,
d'idees fixes,
de caps verds, 
com deien els grans.

Però, encara avui,
a qui ho vol escoltar,
puc dir,
amb experiència viscuda...

Que només aquell que ha dormit
en una nit serena
sota un mantell d'estels, 
en la nit freda...

Només qui ha tastat el silenci 
trencat per un grill, 
per el soroll d'una branca, 
que remou un toixó...

Pel bategar d'ales 
de l'òliba,
llei de vida, en llençar-se 
sobre el ratolí...

Només qui ha sentit 
un sotrac al cor.
per un soroll desconegut
de la nit...

Pel bramolar del vent
entre els arbres de la riba.
Per la remor de l'aigua incansable,
en la nit serena.

Sols a aquell,
sols a ell, no l'hi calen
altes muntanyes,
ni enyorar proeses ingents.

Gaudeix amb el batec del cor,
quan passa
la mà amiga 
del vent.

^® Gorka Bas