MOMENTS

Il y a des moments doublement mélancoliques et mystérieux, où notre esprit semble éclairé à la fois par le soleil qui se couche et par la lune qui se lève. Victor Hugo

Assegut en el penyal,
davant la infinitat del mar,
el Sol cau en l’horitzó.
Tenyint el cel
de roig intens.

Sobre la línia llunyana,
el vaixell negre i misteriós
solca les ones,
retallat en el sol vermell,
d’infinit.

Omplen el cel rogenc,
criatures canviants,
mentre el misteriós vaixell
de l’oblit, solca l’horitzó.
Indiferent.

Tot emportant-se,
amb ell,
estimats records,
volguts
en el temps.

Vers l’infinit.
Misteriós destí.
Enfonsant-los amb
majestuosa força,
en l’oblit.

Entre cel i mar
solcant les ones,
en el negre vaixell,
es perd l’esperança
de retrobament.

Més a prop,
entre les roges aigües
i escuma trencada,
ombres de veles tenyides,
creix l’esperança.

Cada cop més possible
de nous horitzons,
de colors,
de llum blanca
i d’esperança.

Misteriosa lluna blanca,
senyora de la nit,
marques camí,
de plata i escuma blanca
retornant el destí.

Vers el penyal altiu,
misteriós refugi,
de dolces esperances
d’amors amagats,
de suau brogit.

                                             © Gorka Bas