ELS TRES CAMELLS PERDUTS
No volia caminar... tota aquella parafernàlia li era pesada.
La sorra...
N'estava tip de sorra...
—No diguis ximpleries... si no tinguessis sorra, què faries? —Li va preguntar l'altre.
—Saps que m'agradaria?
—Ben segur que tornar a la teva terra...
—Allà hi ha un redós de palmeres al voltant del bassal d'aigua.
—Un bassal d'aigua! D'on pots veure fins a omplir la gepa.
—Exacte! I aclofar els ulls, sentint la fresa de la nit del desert.
—I el bes de la lluna.
—Podeu anar somniant... —Va dir el tercer camell— Val més que no us hi capfiqueu, la nostra feina és caminar... i fer-ho sobre aquesta sorra fina.
—Que es posa entre les peülles.
—Es veu que ets un camell de casa bona.
—No creguis!
—Que potser voldries deixar el desert? I els nostres amos? Tenen una fita a complir.
—Sí! Vaja! Anar a veure un nen —digué el primer.
—Quina cosa! —va dir el segon.
—Un nen és ben petit! —sentencià el primer.
—Una bèstia petita —va fer el segon de manera despectiva—. I que es pot trepitjar...
—Un dia vaig trepitjar una serp, en el desert. La vaig veure caragolar-se... volia picar-me.
—Va! Tenim unes bones peülles, no ens faran res.
—Però un nen no és una serp! No m'agraden les serps!
—I els nens?
—Va!
Els tres camells restaren en silenci... El primer somniant amb l'oasi llunyà, on la lluna es reflecteix en l'aigua.
No volia caminar... tota aquella parafernàlia li era pesada.
La sorra...
N'estava tip de sorra...
—No diguis ximpleries... si no tinguessis sorra, què faries? —Li va preguntar l'altre.
—Saps que m'agradaria?
—Ben segur que tornar a la teva terra...
—Allà hi ha un redós de palmeres al voltant del bassal d'aigua.
—Un bassal d'aigua! D'on pots veure fins a omplir la gepa.
—Exacte! I aclofar els ulls, sentint la fresa de la nit del desert.
—I el bes de la lluna.
—Podeu anar somniant... —Va dir el tercer camell— Val més que no us hi capfiqueu, la nostra feina és caminar... i fer-ho sobre aquesta sorra fina.
—Que es posa entre les peülles.
—Es veu que ets un camell de casa bona.
—No creguis!
—Que potser voldries deixar el desert? I els nostres amos? Tenen una fita a complir.
—Sí! Vaja! Anar a veure un nen —digué el primer.
—Quina cosa! —va dir el segon.
—Un nen és ben petit! —sentencià el primer.
—Una bèstia petita —va fer el segon de manera despectiva—. I que es pot trepitjar...
—Un dia vaig trepitjar una serp, en el desert. La vaig veure caragolar-se... volia picar-me.
—Va! Tenim unes bones peülles, no ens faran res.
—Però un nen no és una serp! No m'agraden les serps!
—I els nens?
—Va!
Els tres camells restaren en silenci... El primer somniant amb l'oasi llunyà, on la lluna es reflecteix en l'aigua.El segon en caminar, per la fina sorra, fins a arribar al següent oasi, allà tornarà a posar les potes a l'aigua, i engolirà el preciós líquid, fins a omplir de nou la gepa amb l'aigua fresca.
El tercer s'impacientava... Aquell estel... al que semblava que estaven seguint ja feia dies, cada vegada es veia més lluny.
Com els amos, no s'adonessin, perdrien la direcció.
La lluna havia aparegut gran i rodona foragitant els estels, però una llum rogenca semblava envair l'espai com si cada cop en fos més a prop.
Continuarà...
© Gorka Bas. 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada