Els tres camells perduts (3a. part)

ELS TRES CAMELLS PERDUTS-(3)
No va trigar gaire a arribar la tempesta de sorra.
Els quatre sentien com les seves robes, cada cop, pesaven més pel que s'anava dipositant sobre d'ells.
—No m'agrada estar aquí a sota. Em fa sentir com un presoner.
—Amb això et dono la raó.
—Jo crec que els nostres amos estan badant. Quan hagi passat tot, i sortim d'aquí, haurem perdut l'estrella, i el camí.
El vent amainava, quant temps havien estat sota d'aquella tela? Havien perdut la noció...
—No sé el que haurà passat però cada cop sento més feixuga la càrrega de sorra que ens està quedant a sobre.
—Mentre ens deixi sortir quan acabi la tempesta.
—Voleu dir que aquesta sorra, ens pot deixar enterrats?—Va dir en Yousef.
—Jo n'he vist de tots colors —Va dir el tercer camell. —En una tempesta com aquesta, les dunes poden canviar de lloc.
—No pot ser! —La veu del Yousef sonava espantada.
—No t'espantis —Va dir el segon camell (el més optimista dels tres)— Tots hi som en aquesta història, i ara no et deixarem...
—Doncs a mi em sembla que això ja està. Provem de moure'ns.
—Aquest pes que sento és més fort que la càrrega que portem.
—Això de la duna que es mou... És de veritat?
—I tant! —Va dir el primer camell— El vent arrossega la sorra d'un cantó, per dipositar-la en un altre lloc, a la que hi trobi un xic de resistència, i allà s'hi va dipositant. He sentit dir que un general hitita hi va quedar enterrat amb tot el seu exèrcit.
—Va! Deixa d'explicar històries per espantar criatures.

—Ep! Que no són histories per explicar... Són fets que han passat! O és que no et creus que...

—Va! Calleu d'una vegada! —Va dir enèrgicament el tercer camell— Ara hem de preocupar-nos per sortir d'aquí a sota.

Els hi va costar, però a la fi va quedar l'espai perquè el petit Yousef pogués sortir per entre les potes del segon camell.

Yousef va quedar ben sorprès. Per molt que intentava esbrinar el que havia passat, no hi trobava cap explicació plausible.
—Hi ha una cosa ben estranya —Va dir el noi.
—Que és el que passa? —Va dir el primer camell.
—És molt estrany... sortiu d'aquí a sota. Sembla que estiguem en un altre lloc...
Els tres camells es van espolsar la roba colgada de sorra del desert i els seus ulls, aquells ulls grans i grossos que tenien, semblaven augmentar desmesuradament. No se'n sabien avenir. Abans de la tempesta era tot desert. Era un paisatge totalment diferent i conegut. Ara les muntanyes omplien el contorn. Un parell d'arbres a la vora d'un camí allargaven les seves arrels fins a un rierol d'aigua que lliscava mansament. No gaire lluny, una casa d'on s'escapava un filet de fum, per la xemeneia. A prop de la casa, el bestiar corria lliure pel camp. Les gallines picotejaven indiferents aquell terra marró, i humit.
Més enllà, en el camp proper, un home amb la junta de bous aixecava polseguera.

En el que semblava la llunyania, els pics de les muntanyes eren nevats. Una petita cascada saltironava entre pedres. Més avall es podria passar per aquell pont de pedra. A l'altra llera del riu, un llenyataire feia anar la seva serra rítmicament.
Tot era estrany. Increïble. Cants llunyans semblaven omplir l'espai, i les orelles.
—Mireu allà, no gaire lluny de la casa.—Va dir el tercer.
—Aquella estrella...—Assabentà el segon
—Sembla la que anàvem seguint pel desert —Va dir el primer camell.
—En aquell pla un xic més elevat, hi ha gent —Va dir el tercer.
—Semblen pastors... Hi ha ovelles... I aquell gos, ens està mirant amb cara de males puces.—Va dir Yousef.— I si hi vaig a preguntar?
—Sí, pot ser que ens assabentéssim d'on som.
No va caldre. Arribant a la bifurcació del camí, un estol de "coses" blanques i alades semblant a petites mosques els envoltaren les orelles.
—"Glòria a Déu a dalt del cel"
Els tres camells es van posar molt nerviosos, semblava un brunzit de mosques, que els hi picotejaven les orelles.

Seguiren endavant fugint d'aquell brunzit. Camí enllà creuaren el pont.
—Si volem arribar, a tocar de l'estrella, hem de travessar aquest rierol.
—I anar cap a la llum d'aquella cova que hi ha a la roca.
—No em fa gaire gràcia... —Va dir el tercer camell— Ho veig tot estrany. A mi doneu-me la sorra del desert.
—Va, anem-hi!— Va dir en Yousef agafant la brida del primer camell, el segon es posà després, i per últim una mica a contracor el tercer.
Arribant a aquella àmplia entrada, la seva sorpresa va ser extraordinària. Allà hi havia els tres savis, adorant un nen petit.
—Per això hem fet tan llarg camí?—Va dir el tercer camell— ...I aquestes mosques, que no et deixen tranquil!
—No esteu contents de veure al petit infant?—Va dir un pastor que duia un be a coll.

—Ep! Aquest també ens entén! —Va exclamar el camell.
—Potser en aquest lloc d'espai-temps, és el normal...— Va dir el segon camell— Jo fins i tot sembla que conec aquesta cançó...
—Doncs cantem! —Va dir el primer camell.
—Tots —"Joia en el món!"

© Gorka Bas. 2016.