La casa de la boira (i 3)
Semblava com si tot el terra del camí es bellugués reptant, com una gran corrua de serps. Que anessin d'un cantó a l'altre del camí a voltes per sota el mantell de fulles.
Amb l'arma llesta, observava allò, sense poder creure's el que veia, va intentar posar el cotxe en marxa de nou, sense cap resultat.
Estava a mercè d'aquella serp, cuc o, potser, planta trepadora que havia rodejat el motor, mentre el que podia ser semblava una altra branca trepadora, avançava pel vidre. Semblava que allò tenia vida pròpia. Dos punts vermells com a dos ulls, la miraven fixament.
El cor l'hi bategava a gran velocitat.
Què hi podia fer? Disparar? Era una bèstia realment? Va estar a punt de fer-ho realment entre aquells dos punts però, si ho feia, la bala trencaria el vidre, i llavors, era com obrir una porta per on aquell ésser entrés a la seguretat de l'habitacle del cotxe.
El seguit de potes de la trepadora, s'aferraven fortament al fuselatge del cotxe, movent-se, tot avançant per envoltar-lo.
Inesperadament a la Maite l'hi semblà sentir trets, no van ser ni un ni dos... Algú estava buidant el carregador.
Aquells ulls, que havien quedat fixats en ella, van créixer desmesuradament.
Semblava com si tot el terra del camí es bellugués reptant, com una gran corrua de serps. Que anessin d'un cantó a l'altre del camí a voltes per sota el mantell de fulles.
Amb l'arma llesta, observava allò, sense poder creure's el que veia, va intentar posar el cotxe en marxa de nou, sense cap resultat.
Estava a mercè d'aquella serp, cuc o, potser, planta trepadora que havia rodejat el motor, mentre el que podia ser semblava una altra branca trepadora, avançava pel vidre. Semblava que allò tenia vida pròpia. Dos punts vermells com a dos ulls, la miraven fixament.
El cor l'hi bategava a gran velocitat.
Què hi podia fer? Disparar? Era una bèstia realment? Va estar a punt de fer-ho realment entre aquells dos punts però, si ho feia, la bala trencaria el vidre, i llavors, era com obrir una porta per on aquell ésser entrés a la seguretat de l'habitacle del cotxe.
El seguit de potes de la trepadora, s'aferraven fortament al fuselatge del cotxe, movent-se, tot avançant per envoltar-lo.
Inesperadament a la Maite l'hi semblà sentir trets, no van ser ni un ni dos... Algú estava buidant el carregador.
Aquells ulls, que havien quedat fixats en ella, van créixer desmesuradament.
La bèstia semblava afluixar la seva tenalla, alhora que aquells ulls lluminosos, s'apagaven per moments.
Llavor la Maite no va poder aguantar més i va prémer el gallet una vegada i una altra.
Els anells de la bèstia afluixaven la seva prensió, la bèstia s'anava retirant.
La Maite va veure un parell mes d'esclats a la finestra del pis superior, mentre el soroll de dos últims trets ressonaren en el seu cap fent fora el bloqueig que li donava el terror, que fins llavors l'havia estenallat.
El terra del camí anava deixant de moure's. Les fulles del terra anaven perdent, a poc a poc, el gruix de la bèstia que, fins llavors, semblava lliscar per sota.
Sense més ni més, els llums del cotxe patrulla, s'encengueren il·luminant el camí. Tot semblava que tornés a la normalitat.
Els corbs es retallaven a la llum de la Lluna, que semblava desfer-se d'aquell núvol espès i sinistre.
Una figura tentinejant avançava cap a ella, sortint per la porta de la casa.
Era un nou atac?
Llavor la Maite no va poder aguantar més i va prémer el gallet una vegada i una altra.
Els anells de la bèstia afluixaven la seva prensió, la bèstia s'anava retirant.
La Maite va veure un parell mes d'esclats a la finestra del pis superior, mentre el soroll de dos últims trets ressonaren en el seu cap fent fora el bloqueig que li donava el terror, que fins llavors l'havia estenallat.
El terra del camí anava deixant de moure's. Les fulles del terra anaven perdent, a poc a poc, el gruix de la bèstia que, fins llavors, semblava lliscar per sota.
Sense més ni més, els llums del cotxe patrulla, s'encengueren il·luminant el camí. Tot semblava que tornés a la normalitat.
Els corbs es retallaven a la llum de la Lluna, que semblava desfer-se d'aquell núvol espès i sinistre.
Una figura tentinejant avançava cap a ella, sortint per la porta de la casa.
Era un nou atac?
La Maite alçà la seva arma reglamentària. Li quedava una bala a la recambra.
Tenia por..., no resistiria més l'ànsia que sentia..., el dit al gallet, l'arma a punt, va prémer-la sense pensar-hi més.
La figura trontollant es va desplomar.
La Maite va quedar en el cotxe mirant fixament a l'exterior. La figura no es movia, però tot havia fugit del seu cap, No veia res, no sentia res... Com si lentament es desplomés en el seient.
Oriol Morata frenà quasi a frec amb el cotxe de la Maite, apagà la sirena que havia portat engegada des de la comissaria.
Arran del senyal emès pel cotxe patrulla de la Maite i no obtenir resposta, es va posar en marxa el dispositiu especial d'emergència, després d'haver-hi donat amb la Maite pel localitzador.
Quan l'Oriol i la comissària Èlia Sanz van abaixar del cotxe tot era silenci. Els llums del primer cotxe de la Maite restaven encesos il·luminant el camí de la casa.
Tenia por..., no resistiria més l'ànsia que sentia..., el dit al gallet, l'arma a punt, va prémer-la sense pensar-hi més.
La figura trontollant es va desplomar.
La Maite va quedar en el cotxe mirant fixament a l'exterior. La figura no es movia, però tot havia fugit del seu cap, No veia res, no sentia res... Com si lentament es desplomés en el seient.
Oriol Morata frenà quasi a frec amb el cotxe de la Maite, apagà la sirena que havia portat engegada des de la comissaria.
Arran del senyal emès pel cotxe patrulla de la Maite i no obtenir resposta, es va posar en marxa el dispositiu especial d'emergència, després d'haver-hi donat amb la Maite pel localitzador.
Quan l'Oriol i la comissària Èlia Sanz van abaixar del cotxe tot era silenci. Els llums del primer cotxe de la Maite restaven encesos il·luminant el camí de la casa.
Pistola en mà s'acostaren al cotxe de la Maite, l'Èlia no va poder mirar fit a fit. Aquella mirada buida, aquells ulls grisos en les conques desmesuradament obertes.
L'hi buscà el pols inexistent.
L'Oriol se l'hi acostà després d'haver anat fins a la figura estesa en el camí.
—És en Jaume Palau... Ha rebut un tret. És mort.
—La Maite, també sembla morta, no se l'hi veu cap impacte però... potser és un estat de xoc..., truquem de seguida una ambulància.
L'hi buscà el pols inexistent.
L'Oriol se l'hi acostà després d'haver anat fins a la figura estesa en el camí.
—És en Jaume Palau... Ha rebut un tret. És mort.
—La Maite, també sembla morta, no se l'hi veu cap impacte però... potser és un estat de xoc..., truquem de seguida una ambulància.
EPÍLEG
A en Jaume Palau no l'hi feia gens de gràcia aquella situació.
Què havia passat a l'Alfons? Per què havia deixat el cotxe al camí? Portes obertes? Que se n'havia fet del company?
En un basal proper a les escaletes que portaven a la porta del casalot va observar que unes petjades, seguides de senyals d'alguna cosa arrossegada, s'hi dirigien cap a un costat de la casa.
El que va poder veure amb la llum de la llanterna l'hi va posar la pell de gallina... Un membre arrancat, mig amagat per les fulles del camí... Va treure la seva arma i, amb gran precaució, avançà vers la part posterior de la casa. Una porta era oberta.
A en Jaume Palau no l'hi feia gens de gràcia aquella situació.
Què havia passat a l'Alfons? Per què havia deixat el cotxe al camí? Portes obertes? Que se n'havia fet del company?
En un basal proper a les escaletes que portaven a la porta del casalot va observar que unes petjades, seguides de senyals d'alguna cosa arrossegada, s'hi dirigien cap a un costat de la casa.
El que va poder veure amb la llum de la llanterna l'hi va posar la pell de gallina... Un membre arrancat, mig amagat per les fulles del camí... Va treure la seva arma i, amb gran precaució, avançà vers la part posterior de la casa. Una porta era oberta.
Prenent totes les precaucions hi va entrar. Algú parlava.
Sortosament havia avisat a la Maite que no fes servir l'intercomunicador. Volia saber que era allò i amb qui se les havia de veure. La cortina de la finestra per on es podia veure el camí d'arribada a la casa es bellugà ostensiblement, i el rostre d'una dona se l'havia quedat mirant fit a fit. Els seus ulls semblaven dues brases enceses. A en Jaume l'hi va semblar un gest amenaçador. Volia parlar però no va poder. La seva gola havia quedat estrangulada.
Premé el gallet. El gest amenaçador d'aquella figura l'obligà a prémer-lo fins a tres vegades. L'ordinador, que restava encès sobra l'escriptori, semblava animar-se. Uns vapors vermells blancs i de tots colors començaren a sortir d'aquella pantalla. En Jaume va disparar contínuament contra aquell instrument fins a deixar-lo destruït. Amb un soroll de crit desesperat va ser que en Jaume Palau va sentir-se agafat pel turmell, semblava una serp... No! Era com una planta trepadora, va disparar contra ella, i va semblar que la pressió s'alleujà.
Calia sortir d'aquell lloc estrany. Va girar i es va precipitar cap a l'escala que l'havia de portar a l'exterior però el turmell no estava lliure del tot. Alguna cosa semblava voler-lo retenir. Va disparar i es va veure lliure precipitant-se a l'exterior.
Caminava amb dificultat cap a la llum del cotxe patrulla que la Maite havia encès. Ensopegant amb el que semblaven arrels de plantes properes, éssers estranys que hi devia haver sota aquell fullam.
Sortosament havia avisat a la Maite que no fes servir l'intercomunicador. Volia saber que era allò i amb qui se les havia de veure. La cortina de la finestra per on es podia veure el camí d'arribada a la casa es bellugà ostensiblement, i el rostre d'una dona se l'havia quedat mirant fit a fit. Els seus ulls semblaven dues brases enceses. A en Jaume l'hi va semblar un gest amenaçador. Volia parlar però no va poder. La seva gola havia quedat estrangulada.
Premé el gallet. El gest amenaçador d'aquella figura l'obligà a prémer-lo fins a tres vegades. L'ordinador, que restava encès sobra l'escriptori, semblava animar-se. Uns vapors vermells blancs i de tots colors començaren a sortir d'aquella pantalla. En Jaume va disparar contínuament contra aquell instrument fins a deixar-lo destruït. Amb un soroll de crit desesperat va ser que en Jaume Palau va sentir-se agafat pel turmell, semblava una serp... No! Era com una planta trepadora, va disparar contra ella, i va semblar que la pressió s'alleujà.
Calia sortir d'aquell lloc estrany. Va girar i es va precipitar cap a l'escala que l'havia de portar a l'exterior però el turmell no estava lliure del tot. Alguna cosa semblava voler-lo retenir. Va disparar i es va veure lliure precipitant-se a l'exterior.
Caminava amb dificultat cap a la llum del cotxe patrulla que la Maite havia encès. Ensopegant amb el que semblaven arrels de plantes properes, éssers estranys que hi devia haver sota aquell fullam.
La Maite Sales va ser ingressada a una clínica especial on encara s'està recuperant dels trastorns del que encara fa que se senti culpable d'haver disparat, amb resultat de mort, al seu company Jaume Palau.
La Lisa pel bé de l'Hèctor, no es va veure amb cor de portar al petit a visitar a sa mare a l'hospital. La Lisa va ser pel nen una mare.
L'Èlia Sanz va agafar un martell i posant sobre aquella pesa metàl·lica l'USB que van treure de l'ordinador (aquell ordinador de nacre vermell, en què algú havia escrit la història de l'ordinador assassí), va descarregar amb ràbia un cop darrere l'altre, fins a destruir totalment la història.
FI.
© Gorka Bas, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada