L'amo l'havia portat a les
feixes, que la masia tenia darrere les muntanyes.
Al bosquet, l'havia
carregat amb una càrrega de llenya. Sembla que l'amo tenia por que l'hivern hagués de ser fred. Allò a ell no l'afectava, per molt fred que fes. L'amo no el trauria
del seu lloc, encara que en ocasions sentís
fresca.
De vegades li hauria agradat
que fessin un xic de lloc en el mateix edifici de la masia, igual com tenien la
cort els porcs, malgrat la pudor que feien. També podien posar-lo al costat
dels bens. Ell es tenia per un bon amic dels bens. Sortien de la casa pel
darrere, potser era per aquella circumstància que no l'hi posaven a ell, era
massa voluminós. Hi havia un gir de pedra que ell no podria superar.
No obstant això, no es volia queixar. Allà on era, en aquell pujol... sota aquell arbre en el que l'hi havien posat aquella mitja teulada; i la cura que tenia l'amo per llençar, de tant en tant, una garba de palla, per tal que hi pogués estar millor.
Recordant aquelles garbes eixutes, calentes, sentia l'alegria de estar en una casa que es preocupaven per ell, potser era l'haver pensat en la palla seca i calenta, i que devia ser hora avançada, li estava entrant son.
—...Què?
